Skip to content

El deixeble estimat

Agost 18, 2010

El 16 de juny del 2010, el P. Antoni Pou Muntaner, del monestir de Montserrat, va defensar la seva tesi doctoral en Teologia Fonamental a la Pontifícia Universitat Gregoriana (Roma). Anteriorment havia fet la Llicència en Teologia Bíblica, a la mateixa universitat, i un màster de Psicologia Analítica a la Universitat Ramon Llull (Barcelona), en conveni amb la Societat Espanyola de Psicologia Analítica.

Oferim ara un sumari d’aquesta tesi, de la qual pròximament en serà publicat un extracte.

EL DISCÍPULO AMADO (per Antoni Pou Muntaner)

Identidad y credibilidad del testimonio cristiano desde una hermenéutica psicológico-simbólica

 La credibilitat del Quart Evangeli en l’actualitat no li vindrà tant en esbrinar la identitat històrica del Deixeble Estimat, ni pels arguments d’autoritat, com per la capacitat de provocar experiència religiosa i transformació humanitzadora en el lector. La reflexió sobre el testimoni i el símbol és la posició epistemològica més adequada per entendre el cercle hermenèutic de la transmissió de la fe, on la  narració de l’esdeveniment està lligat intrínsecament a la interpretació. En aqueixa línia de reflexió sobre el símbol i el testimoni ens proposem crear ponts de diàleg entre Exegesi, Psicologia Analítica i Teologia Fonamental, tenint en compte que la consideració per “l’altre” de la dimensió dialògico-contextual de la Teologia Fonamental pot ser també el mateix creient que dialoga contínuament també amb ell mateix, a partir de les interpel·lacions que li venen de les ciències humanes.

La hipòtesi fonamental que s’ha volgut verificar és que una aproximació interdisciplinària, que inclou la Psicologia de les Profunditats, ens fa descobrir el Deixeble Estimat no només com l’autor ideal de l’Evangeli, o el deixeble ideal, sinó com el testimoni religiós i el lector implícit. L’experiència religiosa de l’esdeveniment Jesucrist aporta un autoconeixement, i una transformació de la identitat, que es transmet al lector gràcies a la mediació simbòlica de l’Evangeli. El salt a la fe no necessita del sacrifici de l’intel·lecte, sinó que és possible donar raó de la seva plausibilitat: P. Ricoeur i E. Trías ens han ajudat en aquest repte a través de les seves reflexions del símbol i del testimoni. I la proposta d’una “maièutica històrica” de A. Torres Queiruga ens serveix com a categoria mediadora entre la dimensió objectiva i la subjectiva de la revelació i de l’acte de fe.

El Deixeble Estimat apareix en els moments crucials de l’Evangeli, introduint el lector en un procés mistagògic que el condueix a una nova experiència humana i religiosa en la comunitat i a un guany de vida (20,32). El Deixeble Estimat té la capacitat d’il·lustrar el nostre alter-ego: un jo més profund i complet que la Psicologia analítica anomena Sí-mateix. Ho veiem il·lustrat en el deixeble anònim de Jn 1,40 que acompanya Andreu, no denominat encara Deixeble Estimat, perquè només ho és en potència: com el lector que es disposa a llegir el llibre.

La imatge del Deixeble Estimat recolzat en el si de Jesús (13,25), evocant el Logos que estava en el si del Pare (1,18) vol persuadir al lector que és ell (el Deixeble Estimat) l’hermeneuta capaç de transmetre la realitat profunda de Jesús amb tot el seu significat. Per al lector la imatge d’aquesta intimitat del Deixeble Estimat amb Jesús funciona com un mandala, com una icona del sentiment de plenitud que dóna l’experiència religiosa.

Com en altres passatges on el Deixeble Estimat fa de mediador entre Pere i Jesús, el podem veure també en aquell deixeble anònim que intercedeix per Pere davant de l’atri d’Anàs (18,16). El contrast de la resposta “Jo sóc” de Jesús (18,5.8) i la de “no sóc jo” de Pere (18,17.25) mostra que l’experiència del ser de Déu com “el que és hesed we ‘emet”, gràcia i veritat (Ex 34,6; Jn 1,14) es una condició per a la possibilitat del testimoni.

La imatge del Deixeble Estimat acollint la mare de Jesús simbolitza  la teologització de l’esdeveniment de la creu per tal d’exhortar a la reconciliació tant comunitària com psíquica: els sectors judeocristians representats per la mare de Jesús i els nou vinguts representats pel Deixeble estimat; i la incorporació de la dimensió femenina en l’experiència religiosa (l’arquetipus de l’Anima) quan el Deixeble Estimat acull la mare de Jesús a casa seva. El testimoni de la sang i aigua que brollen del costat de Jesús (19,34), símbol del lliurar la vida i el do de l’Esperit, mostren la capacitat hermenèutica del Deixeble Estimat de trobar un sentit, en el sense-sentit aparent de la creu, a través de la fe.

El Quart Evangeli diu que el Deixeble Estimat “veié i cregué”: ell és el deixeble intuïtiu que percep els signes de la resurrecció sense encara haver entès les Escriptures (20,8-9). En el llac de Tiberíades (21,17) es interpretat com prototipus del testimoni religiós, analitzat a través de les categories de l’esdeveniment simbòlic de E. Trías.

Resumint podem dir que, a nivell de contingut, hem evidenciat com la figura del Deixeble Estimat, malgrat el seu anonimat, contribueix a la comprensió de l’acte de fe, sostingut per l’experiència religiosa i simbòlica. I a nivell metodològic, hem elaborat una proposta d’hermenèutica interdisciplinar que enforteix la credibilitat del Quart Evangeli i del testimoni del Deixeble Estimat, a partir de la “convergència de sentit” de les diverses lectures del text bíblic. Les aproximacions metodològiques que hem utilitzat (exegesi, psicologia de les profunditats, filosofia i teologia) verificades en l’anàlisi dels fragments relatius al Deixeble Estimat, es poden veure com itineraris culturals capaços de constituir i qualificar el testimoni cristià contemporani, davant el repte del retorn mític pre-cristià de gran part de la nostra societat. 

[Fotografia: Pintura Sant Joan Evangelista d’El Greco]

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: