Skip to content

Afrodita? Demèter? Isis? Sincretisme!

Octubre 18, 2010

En aquest nou article volíem apropar-vos a una de les joies de la col·lecció arqueològica del P. Bonaventura Ubach que durant molts anys han romàs fora de l’abast del públic i que ara podeu gaudir al Viatge a l’Orient Bíblic, la nova extensió del Museu de Montserrat i de les seves sales de patrimoni arqueològic. Aquesta joia és l’estàtua votiva d’Afrodita-Isis. I diem Afrodita-Isis (deessa grecorromana-deessa egípcia), perquè ens trobem davant una mostra de manifestacions religioses sincrètiques.

El sincretisme és, en un sentit estricte, la tendència a fondre diversos elements o tradicions religioses en un tot, esdevingut –diríem en temps contemporanis– barreja. Aquesta deessa va sortir d’un taller de l’àmbit egipci d’època romana, entre els segles I a.C. i el III d.C.. Cal recordar que la religió i la mitologia grega entra amb especial força a Egipte arran de la conquesta del país per part d’Alexandre el Gran, l’any 332 a.C. Els romans, quan converteixen Egipte en província el 31 a.C., suposen en el pla religiós una continuïtat. Cal considerar, a més, que Roma fou especialment tolerant amb molts cultes orientals –com el dels déus egipcis– que no contradeien aspectes fonamentals de la cosmovisió religiosa romana i, particularment, la referida al caràcter diví de l’emperador, màxim dirigent de l’Imperi. Per això, religions politeistes com l’egípcia, amb un panteó de déus ampli, no eren amenaces directes, com sí consideraven les autoritats romanes que era el Cristianisme, que posava en entredit la veneració a un ésser humà autoproclamat déu: l’emperador, tot afirmant l’existència d’un únic Déu manifestat en la vida dels homes a través del seu fill unigènit, Jesucrist.

Així doncs, no ens ha de sorprendre aquest festeig de divinitats grecorromanes amb egípcies. Aquesta Afrodita-Isis (o Isis-Afrodita)  és, en efecte, una manifestació de la deessa grecorromana Afrodita-Venus (Afrodita en el món hel·lènic i Venus al romà), la més que coneguda deessa de l’amor i la bellesa. Aquesta figura és Isis i Afrodita a la vegada, com a divinitat femenina. Isis és, en el panteó egipci, dona i germana d’Osiris, un dels principals déus dels antics egipcis. Aquesta relació matrimonial-fraternal fonamentava ideològicament, en gran part, la tradicional pràctica de l’incest a la casa reial egípcia.

El sincretisme passa, en gran part, per una confluència d’elements comuns projectats en una manifestació religiosa amb interpretacions diverses. Aquesta Afrodita-Isis és una figura de terracota, feta amb doble motlle[1].

Les terracotes egípcies d’època grecorromana són molt abundants en el fons arqueològic montserratí. I el sincretisme del que us parlem és molt patent amb Venus-Afrodita. Primer, en l’assimilació dels punts en comú de l’Isis egípcia amb l’Afrodita-Venus grecorromana. Segon, amb Demèter, la deessa grega de l’agricultura, de rang olímpic (en ser filla de Cronos i Rea, déus progenitors, i per tant, germana de Zeus). El culte a Demèter, que és Ceres en el panteó romà, s’endinsa a Egipte amb força incidència des de la conquesta d’Alexandre i l’establiment d’una dinastia hel·lènica amb Ptolemeu. La segona peça que aquí exposem n’és una mostra, tractant-se d’una Isis-Demèter (identificable pel ceptre, atribut de la deessa agrícola).

Pel que fa a l’emblemàtica Isis-Afrodita, ens trobem davant una de les peces de terracota egípcia d’època grecorromana més grans, de les conservades a Montserrat: fa més de 38 centímetres de llarg i quasi 20 d’ample. Aquesta manifestació de feminitat i fertilitat en època antiga presideix el centre de la sala de món grecorromà, que podeu visitar a Sant Millan, al Museu de Montserrat.


[1] PONS, Esther. Terracotas egipcias de época greco-romana del Museo del Oriente Bíblico del Monasterio de Montserrat. Barcelona, 1995.

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: