L’itinerari del Dr. Ramon Roca Puig

Comunicació del P. Pius-Ramon Tragan a les III Jornades de Papirologia de la Universitat Pompeu Fabra. 24 de març de 2011.

El valor d’una persona i la importància de la seva obra s’han de comprendre i valorar dins la cadena de coincidències que van modelar la seva vida i que van promoure el desplegament de les  seves qualitats.

El Dr. Ramon Roca Puig era i és conegut com un prevere intel·lectual, com un col·leccionador de documents antics i, més en concret, com un papiròleg, treballador infatigable, solitari, que estudiava i publicava any darrera any textos escrits sobre els papirs de la seva col·leció.

Qui era en Ramon Roca?  Quin va ser el camí que el va portar a dedicar la vida i a ser un pairòleg internacionalment reconegut?

Els seus orígens es troben ja  vinculats amb un àmbit d’estudi. Neix al poblet d’Algerri l’any 1906. El seu pare i la seva mare, eren tots dos mestres d’escola. Dintre la seva família, que va ser nombrosa, els dos mestres van saber crear un ambient d’interès per estudi. Havent constatat, però, la gran vivesa i la capacitat particular del Ramon, el seu pare el va encaminar ben aviat a l’estudi de les llengües clàssiques  i li va transmetre l’ interès i l’amor pel llatí i pel grec. Ja, de petit estudiava de gust aquest idiomes. En Ramon Roca no va poder conèixer la seva mare. Quan la seva mare va morir tenia tres anys. El seu pare quedà vidu  l’any 1909. Aleshores, amb tota la seva fillada es va traslladar a Arenys de Mar, on va exercir de mestre fins al terme de la seva vida. Vull llegir més.

L’infant Ramon Roca va créixer a Arenys de Mar. A les primeres desenes del segle XX, en aquesta vila prop del mar, existia un impuls cultural intens arrelat a la Renaixença catalana. Era una població (podríem dir) il·lustrada. El jove Ramon Roca ja va tenir ocasió  d’entrar en contacte amb persones amants de la cultura i, de més gran, va conèixer els intel·lectuals més   significatius de les lletres i de la cultura del país. Com a estudiant, universitari, el jove Roca  tingué també la influència dels clergues erudits de l’època: Carles Cardó i Josep M. Llovera. Va ser amic del P. Miquel d’Esplugues, del Dr. Lluís Carreras. Durant anys, va tenir un gran amic: Salvador Espriu. Van continuar un tracte intens  fins a la mort del poeta, vinculat també a Arenys de Mar.

            En Ramon Roca va seguir els estudis de llengües clàssiques, de filosofia i de teologia al Seminari de Barcelona  i va ser ordenat prevere l’any 1928, a l’edat de 22 anys. Primer va exercir diverses activitats pastorals, però quan tenia 28 anys, va esclatar la guerra civil, amb la consegüent persecució religiosa. El mateix juliol del 1936, es va poder exiliar a la Llombardia, a la ciutat de Bergamo, prop de Milà. A Itàlia, en aquell moment, regnava la pau, sota el dictador Mussolini. Mn. Ramon Roca no es va quedar pas en la inacció d’un exiliat. De seguit va decidir d’aprofitar el temps i de continuar els seus estudis a la Universitat de Milà. Allí va tenir la fortuna de seguir l’ensenyament del Prof. Aristide Calderini, el cèlebre papiròleg, que amb les seves lliçons va entusiasmar l’estudiant Ramon Roca  i li va fer descobrir la orientació definitiva de la seva vida. A la Universitat de Milà, Mn. Roca ja va articular el futur de la seva vida. Es va proposar d’adquirir i d’estudiar documents antics de primera mà i, en concret, papirs i pergamins provinents d’Egipte.

            Així que va poder retornar al propi país, va procurar de guanyar-se la vida dedicant-se  a l’ensenyament com a professor de grec. Primer al Seminari. Després a la Universitat de Barcelona. A poc a poc s’anava afirmant com a clergue intel·lectual i, entre altres activitats, va treballar en la traducció de la Bíblia directament del grec per a la Fundació Bíblica Catalana. Quan va poder assegurar-se una base estable per a la seva existència, va emprendre, amb decisió i eficàcia, la realització del seu propòsit nascut a Milà: formar una col·lecció de papirs i estudiar-los i així poder  publicar textos inèdits. Estem en els anys 1950, després de la segona guerra mundial.

            El seu projecte no era fàcil. Repassant darrerament el seu immens arxiu, s’ha pogut obtenir constància de les seves anades i vingudes del Caire els anys 1950-1960, cosa encara bastant insòlita en aquella època. El carteig, que el Dr. Roca va conservar fidelment, permet d’aclarir alguns aspectes de les seves relacions amb persones d’Egipte i de reconstruir els passos que va seguir per adquirir documents antics. La tàctica per introduir-se en el món dels antiquaris per adquirir documents era desconeguda per ell, però va actuar d’una forma calculada i prudent. Va començar  buscant punts de referència a Egipte que li permetessin entrar en contacte amb els àmbits dels venedors de papirs i de teles coptes. Com a neòfit, no es va arriscar d’anar a provar sort tot sol. Va posar-se en relació  amb un sacerdot italià, Josep Spampinanti, que aleshores tenia cura de l’església de Sant Marc de Shoubra, al Caire. Aquest el va introduir en ambients i el va recomanar a persones de confiança que li permetrien adquirir documents de forma correcta. Un altre dels grans ajuts que va tenir van ser els Pares Franciscans de Louxor, per mitjà dels quals va poder adquirir, no sense moltes peripècies, bons lots de papirs. A més, tot el projecte de col·leccionar papirs estava condicionat per les seves possibilitats econòmiques, que eren sempre limitades. El Dr. Roca anava al Caire i a Luxor no pas enviat per una institució oficial sinó  com a col·leccionador privat, mogut per interès personal i directe. Només va obtenir el permís del Bisbe, sense cap ajut eclesiàstic o civil. La ciència dels papirs era del tot desconeguda en tots els ambients de la Península.

Aquí reapareix la personalitat del Dr. Roca, un home intel·ligent, circumspecte, decidit, coratjós. Calia la decisió i l’energia d’un pioner, per emprendre aquest projecte sense disposar de recursos financers i sense un context cultural que li servís de coixí.  Amb previsió, per donar una base estable a la seva activitat de col·leccionista, va constituir la Fundació de Sant Lluc Evangelista a Barcelona per obtenir subvencions. Aquest projecte, però, malgrat les bones intencions, no va prosperar.

Al costat del seu amor pel saber i el seu interès per conèixer documents antics, un aspecte molt important de la personalitat de Dr. Roca  va ser la seva  voluntat ferma, superant totes les dificultats,  de crear una col·lecció de papirs. També va ser constant en el treball, en l’estudi continu del llatí, del grec i també del copte. No obstant, la seva dedicació a l’estudi no li treia la seva fidelitat perseverant envers les amistats. Va mantenir una correspondència  contínua no sols amb els papiròlegs estrangers sinó també amb les persones que coneixia a Itàlia, a Egipte, a Barcelona, a Premià de Mar, a Algerri. No es va oblidar mai de les persones amb qui havia tractat o que l’havien ajudat. Per allà on passava deixava sempre amistats i des de  lluny les cultivava. El contacte epistolar amb els seus coneguts és enorme.  Es conserva la correspondència amb el Prof. Calderini i la seva família, fins després de la mort del professor. Persisteixen les seves relacions amb els Franciscans de Luxor i amb el seu protector del Caire, el P. Spampinante. Aquesta dimensió humana no li destorbava la seva recerca. Encara a Barcelona, continuava molt seriosament l’estudi del copte, que el va dominar molt a fons. De fet, no va tenir problemes  en l’anàlisi dels papirs en aquesta llengua.

A l’època de l’adquisició de papirs i de teles coptes, segueix una fase marcada per l’estudi personal dels materials adquirits a Egipte. Va ser l’època del seu treball callat i humil, sol en el seu despatx, al pis del carrer Consell de Cent. Un treball ingent. Ajudat per persones que sostenien les seves publicacions va editar 72 monografies especialitzades. Va viure i treballar en l’anonimat durant desenes d’anys. El conjunt de les seves publicacions, entre llibres i monografies, suposen un esforç immens, un treball continu. El Dr. Roca tenia cronometrat les hores del dia dedicades a l’estudi i no se’n dispensava mai d’aquell deure que ell mateix s’havia imposat.  Les seves publicacions el van fer conèixer en els àmbits internacionals d’estudis papirològics. Assitia a congressos especialitzats i hi aportava els seus estudis de primera mà. Aquest va ser el seu gran triomf.   

Amb els anys, la salut del Dr Roca va començar a declinar. Quan va morir la seva germana, que l’havia cuidat tota la vida,  va haver de ser ingressat a la residència dels Pares Camils al Guinardó, mentres la seva col·lecció de papirs i teles coptes va quedava tancada al pis del carrer Consell de Cent, al centre de Barcelona. Una situació absurda. Cap a finals del segle XX,  diverses institucions civils i eclesiàstiques es van interessar per saber a qui pensava deixar la seva col.lecció de papirs. Sobre aquest punt, com sobre tants altres, el Dr. Roca va ser molt reticent. No es va pronunciar mai. Ell mateix dubtava. Havia rebut una  proposta interessant de la Universitat de Princenton, als EE.UU. que ell va refusar categòricament. No volia que la col.lecció sortís del país, però tampoc no es fiava de les institucions civils ni les eclesiàstiques de Catalunya. Considerava que el país estava faltat totalment dels coneixements papirològics i no trobava ningú que tingués una idea clara del que significa la ciència dels papirs.

Entre les seves moltes amistats, el Dr. Roca coneixia els monjos de Montserrat, especialment els Pares Adalbert Franquesa, Guiu Camps, Romula Díaz i Pius Tragan, els quals s’adonaven de tot el que suposava la col·lecció Roca-Puig. Tampoc no ignoraven les preocupacions que el Dr. Roca tenia sobre el futur dels seus papirs. Cert que ell mateix havia pensat deixar el seu patrimoni a Montserrat, tal com li aconsellaven també  els seus amics més íntims, Mn. Zayas, els amics d’Arens de Mar, el Sr. Montmany, com també el Sr. Magrí, alcalde d’Algerri. Hi havia acord però no es va fer cap pas precipitat. Calia la voluntat i la decisió del Dr. Roca. No va ser fàcil per ell decidir-se. L’Abat de Montserrat, Sebastià Bardolet, li va proposar la bona solució. La primera qüestió era tenir cura de la seva persona ja anciana i malalta. Després procurar que el Dr. Roca no s’hagués de desprendre de la seva col·lecció i que pugués tenir-la sempre a la seva disposició personal. Se li va oferir un apartament al Monestir, asisstit nit i dia per tres servidors. El Dr. Roca es va sentir sostingut. Es va instal.lar a l’Abadia, portant  el seu fons papirològic col·locat en un despatx preparat per a ell. El Dr Ramon Roca va passar els darrers anys de la seva vida a Montserrat a prop dels seus papirs fins el dia de la seva mort. De fet, quinze dies abans del seu traspàs encara va seure al seu despatx, envoltat dels seus papirs, de la seva biblioteca i de les seves publicacions. Va morir l’any 2001 a l’edat de 95 anys.

Després serien els mateixos monjos els qui conservarien i cuidarien la col.lecció amb la responsabilitat que requereix un llegat tan valuós. La relació afortunada amb les persones epecialitzades de la secció filològica del CSIC ha fet possible que la col·lecció Roca-Puig continués tenint vida. Actualment són els estudiosos del CSIC els qui porten a terme la retauració, la catalogació, l’estudi i la publicació dels papirs. 

L’expansió del fons Roca-Puig s’ha obert recenment a un altre horitzó encara més ample. S’ha establert un conveni que consisteix en reunir el fons papirològic de tota la Península. Les dues gran col·leccions: Palau-Ribes i Roca Puig, la colecció Pastor i altres col·leccions menys importants constitueixen el patrimoni dels documents més antics existents en el país. El Conveni entre la Universitat Pompeu Fabra, la Companyia de Jesús i l’Abadia de Montserrat  són els qui promouen aquesta nova dimensió d’estudi i de recerca, que esdevé pública per mitjà del web DVCTVS. S’ha constituït una unió de forces que assegura l’heretatge cultural existent, enriqueix el saber i ennobleix la societat. 

[FOTOGRAFIA: Ramon Roca Puig en un oli del retratista arenyenc Joan Manel Salichs]