Vés al contingut

Per una lectura profitosa de la Bíblia

Novembre 6, 2010

«Avui es parla molt de la Bíblia…».  Amb aquestes paraules començava el P. Bonaventura Ubach la seva conferència als seus germans de Montserrat. Una conferència que,  en boca del mateix P. Ubach, esdevé una síntesi del seu amor a la Bíblia i al seu estudi i, en ser-ho, se’ns presenta com la vivaç història de l’evolució dels estudis bíblics. El P. Ubach tenia un objectiu clar: «l’encoratjament a obrir amb simpatia una qualsevol pàgina d’aquest llibre inefable» ja que, «per tal de treure’n el fruit espiritual en virtut del qual ha estat posat a la disposició de tothom, no és necessari ésser exegeta, ni políglota, ni orientalista, ni crític, ni tant sols palestinòleg (…). Acontentem-nos d’una senzilla glossa, d’un escoli, d’una postil·la, ben amarada, però, de l’amor diví que haurà excitat en vosaltres la lectura de tal o qual passatge.»

La conferència, pronunciada el 3 de gener de 1957, és l’expressió d’una manera d’entendre l’estudi de la Sagrada Escriptura, del qual el P. Ubach en va ser tot un precursor. Ara, podeu llegir aquest llegat escrit:

Per a una lectura profitosa de la Bíblia (Feu clic aquí per llegir sencera la conferència)

Afrodita? Demèter? Isis? Sincretisme!

Octubre 18, 2010

En aquest nou article volíem apropar-vos a una de les joies de la col·lecció arqueològica del P. Bonaventura Ubach que durant molts anys han romàs fora de l’abast del públic i que ara podeu gaudir al Viatge a l’Orient Bíblic, la nova extensió del Museu de Montserrat i de les seves sales de patrimoni arqueològic. Aquesta joia és l’estàtua votiva d’Afrodita-Isis. I diem Afrodita-Isis (deessa grecorromana-deessa egípcia), perquè ens trobem davant una mostra de manifestacions religioses sincrètiques.

El sincretisme és, en un sentit estricte, la tendència a fondre diversos elements o tradicions religioses en un tot, esdevingut –diríem en temps contemporanis– barreja. Aquesta deessa va sortir d’un taller de l’àmbit egipci d’època romana, entre els segles I a.C. i el III d.C.. Cal recordar que la religió i la mitologia grega entra amb especial força a Egipte arran de la conquesta del país per part d’Alexandre el Gran, l’any 332 a.C. Els romans, quan converteixen Egipte en província el 31 a.C., suposen en el pla religiós una continuïtat. Cal considerar, a més, que Roma fou especialment tolerant amb molts cultes orientals –com el dels déus egipcis– que no contradeien aspectes fonamentals de la cosmovisió religiosa romana i, particularment, la referida al caràcter diví de l’emperador, màxim dirigent de l’Imperi. Per això, religions politeistes com l’egípcia, amb un panteó de déus ampli, no eren amenaces directes, com sí consideraven les autoritats romanes que era el Cristianisme, que posava en entredit la veneració a un ésser humà autoproclamat déu: l’emperador, tot afirmant l’existència d’un únic Déu manifestat en la vida dels homes a través del seu fill unigènit, Jesucrist.

Així doncs, no ens ha de sorprendre aquest festeig de divinitats grecorromanes amb egípcies. Aquesta Afrodita-Isis (o Isis-Afrodita)  és, en efecte, una manifestació de la deessa grecorromana Afrodita-Venus (Afrodita en el món hel·lènic i Venus al romà), la més que coneguda deessa de l’amor i la bellesa. Aquesta figura és Isis i Afrodita a la vegada, com a divinitat femenina. Isis és, en el panteó egipci, dona i germana d’Osiris, un dels principals déus dels antics egipcis. Aquesta relació matrimonial-fraternal fonamentava ideològicament, en gran part, la tradicional pràctica de l’incest a la casa reial egípcia.

El sincretisme passa, en gran part, per una confluència d’elements comuns projectats en una manifestació religiosa amb interpretacions diverses. Aquesta Afrodita-Isis és una figura de terracota, feta amb doble motlle[1].

Les terracotes egípcies d’època grecorromana són molt abundants en el fons arqueològic montserratí. I el sincretisme del que us parlem és molt patent amb Venus-Afrodita. Primer, en l’assimilació dels punts en comú de l’Isis egípcia amb l’Afrodita-Venus grecorromana. Segon, amb Demèter, la deessa grega de l’agricultura, de rang olímpic (en ser filla de Cronos i Rea, déus progenitors, i per tant, germana de Zeus). El culte a Demèter, que és Ceres en el panteó romà, s’endinsa a Egipte amb força incidència des de la conquesta d’Alexandre i l’establiment d’una dinastia hel·lènica amb Ptolemeu. La segona peça que aquí exposem n’és una mostra, tractant-se d’una Isis-Demèter (identificable pel ceptre, atribut de la deessa agrícola).

Pel que fa a l’emblemàtica Isis-Afrodita, ens trobem davant una de les peces de terracota egípcia d’època grecorromana més grans, de les conservades a Montserrat: fa més de 38 centímetres de llarg i quasi 20 d’ample. Aquesta manifestació de feminitat i fertilitat en època antiga presideix el centre de la sala de món grecorromà, que podeu visitar a Sant Millan, al Museu de Montserrat.


[1] PONS, Esther. Terracotas egipcias de época greco-romana del Museo del Oriente Bíblico del Monasterio de Montserrat. Barcelona, 1995.

“Ubach: un espíritu aventurero, sabio y sacrificado”

Setembre 2, 2010

Ressenya de María Teresa Ortega Monasterio publicada a la Collectanea Christiana Orientalia núm. 7 (Universidad de Córdoba) sobre el Dietari d’un viatge per les regions de l’Iraq (1922-1923).

 Vull llegir la ressenya (amplieu).

 

Llegeix més

P. Monts.Roca 267: una novel·la grega desconeguda

Agost 19, 2010

Els Papyri Montserratenses Roca, amb els seus vora 1.500 documents, suposen una viva mostra de la producció textual de l’Antiguitat egipcia d’època grega, romana i cristiana. Hom troba sorpreses conegudes d’Homer o de Ciceró, bells textos litúrgics dels primers segles del Cristianisme a Orient o la mostra escrita de l’Evangeli de Mateu més antiga que es conserva al món. Però també hi troba joies literàries desconegudes que enlluernen per la seva singularitat, pel seu caràcter únic i especial. És el cas del papir número 267 de l’inventari, que a la fotografia inferior sosté la Dra. Sofía Torallas, investigadora del CSIC que estudia juntament amb Klaas A. Worp, catedràtic emèrit de Papirologia de la Universitat de Leiden (Països Baixos), el fons Roca-Puig de Montserrat.

El papir 267 conté una novel·la grega desconeguda, de la qual no en tenim cap altre registre escrit que el que custodiem al monestir de Montserrat de la col·lecció adquirida al llarg de molts anys pel doctor Ramon Roca-Puig. En aquestes línies en llengua grega que veieu hi llegim una història d’home i mite: es narra l’arribada en barca a una platja on assistirem a l’ofrena d’un sacrifici als déus. Coneixem amb precisió els vestits d’una deessa i el ritual. Un clar reflex de les tradicions paganes grecoromanes, en un papir del segle I a.C. El papir s’incardina en un context de transició entre l’Egipte ptolemaic d’influència hel·lenística i un Egipte sota la dominació romana a partir de Cèsar August (30 a.C.). La petjada hel·lenística a l’entorn del regne egipci alexandrí és evident des de la conquesta d’Alexandre el Gran, l’any 332 a.C., i a partir de la instauració d’una dinastia grega-macedònica, en la figura de Ptolemeu, general d’Alexandre i forjador d’una llarga nissaga de reis egipcis fins a la mort de Cleopatra VII. La literatura grega, el seu món mitològic i gran part de la seva cosmovisió filosòfica i teleològica desembarcaren amb força en aquest món cultural. El papir 267, com d’altres, n’és una bona mostra.

Deessa grecoromana. Una estatueta d'Atenea, amb els seus atributs característics (casc i escut), d’època grecoromana, exposada a Sant Millan (Viatge a l’Orient Bíblic), al Museu de Montserrat.

Aneu a la pàgina d’Arqueologia. | Aneu a la pàgina de Papirs.

El deixeble estimat

Agost 18, 2010

El 16 de juny del 2010, el P. Antoni Pou Muntaner, del monestir de Montserrat, va defensar la seva tesi doctoral en Teologia Fonamental a la Pontifícia Universitat Gregoriana (Roma). Anteriorment havia fet la Llicència en Teologia Bíblica, a la mateixa universitat, i un màster de Psicologia Analítica a la Universitat Ramon Llull (Barcelona), en conveni amb la Societat Espanyola de Psicologia Analítica.

Oferim ara un sumari d’aquesta tesi, de la qual pròximament en serà publicat un extracte.

Llegeix més

Benvinguts

Agost 14, 2010

L’Scriptorium Biblicum et Orientale del Monestir de Montserrat es complau de presentar-vos aquest espai web a través del qual poder difondre a la societat la investigació duta a terme a Montserrat tant per part dels monjos com de científics i estudiosos a partir de l’important fons papirològic, arqueològic i documental sota custòdia de la comunitat benedictina.

Contacte: gremis@abmontserrat.es (a l’atenció del P. Pius Ramon Tragan, director de l’Scriptorium Biblicum et Orientale).

Orientalia Montserratensia

Juliol 18, 2010

Amb l’objectiu de precisar la finalitat de l’estudi i l’edició de textos antics, i oferir als especialistes i al públic en general el coneixement del patrimoni cultural antic que es conserva a l’Abadia de Montserrat neix la col·lecció Orientalia Montserratensia, formada per quatre volums, i elaborada per investigadors del CSIC, amb el suport de la Fundación Reale. [Fotografia: el darrer volum -el quart- dels publicats fins a la data de la col·lecció].

La Biblioteca Nacional de Madrid ha estat l’escenari triat per a la presentació d’aquesta novacol·lecció, a la qual hi ha assistit la Dra. Sofía Torallas, directora de la Col·lecció Montserratensia de l’Instituto de Lenguas y Culturas del Mediterráneo y Oriente Próximo del CSIC; el P. Pius-Ramon Tragan, monjo de Montserrat i director de l’Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat; i el director general de Reale Seguros, Ignacio Mariscal.

La Companyia d’Assegurances Reale –que té la seu a Torí (Itàlia)- i la Fundació Abadia deMontserrat 2025 van signar un conveni de col·laboració el maig de 2006, per mitjà del qual ambdues institucions s’unien per promoure la restauració i l’estudi del fons papirològic i de la col·lecció de teixits coptes que conserva el Monestir de Montserrat.

Els papirs i una part del teixits coptes provenen de la donació del canonge de Barcelona i estudiós del món clàssic Dr. Ramon Roca-Puig; mentre que l’altra part de les teles coptes prové de l’industrial i col·leccionista vallesà Vilabella. Per tal que es pugui conèixer aquest patrimoni, el Monestir de Montserrat publica els textos desxifrats i els resultats assolits en l’estudi dels teixits coptes a través d’aquesta nova col·lecció, anomenada Orientalia Montserratensia, que consta de quatre volums, i que ha estat possible gràcies al suport de la Fundación Reale. [Fotografia: una tela copta de la col·lecció montserratina]

L’estudi i la interpretació dels papirs s’està portant a terme gràcies al treball d’estudiosos especialitzats en el món clàssic i en papirologia semítica, que pertanyen al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). La responsabilitat editorial recau sobre el papiròleg prof. Klaas Worp d’Amsterdam i de Leiden. La restauració dels teixits ha estat iniciada per l’Opificio delle Pietre Dure i l’Alta Escola de Restauració de Florència, amb el control tècnic del restaurador i conservador del Museu Egipci de Torí i director a la regió del Piamont i la Toscana. Tot aquest treball es fa sota la supervisió dels monjos de Montserrat, assessorats per una comissió científica constituïda per estudiosos de reputació internacional.

Cal recordar que durant la primera meitat del segle XX, els estudiosos P. Bonaventura Ubach i Dr. Ramon Roca-Puig van arribar a reunir, a més d’un valuós conjunt de peces arqueològiques, una important sèrie de documents, de manuscrits i de llibres escrits en copte, hebreu, grec i àrab. Els resultats dels seus esforços exigeixen ara, iniciat el segle XXI, que sigui reconeguda i difosa la importància de la seva tasca i que arribi a tots els interessats el contingut d’aquest patrimoni.

[+]

Aneu a la pàgina de Papirs
Web de l’Institut de Llengües i Cultures del Mediterrani i Pròxim Orient del CSIC