Skip to content

P. Monts.Roca 267: una novel·la grega desconeguda

Agost 19, 2010

Els Papyri Montserratenses Roca, amb els seus vora 1.500 documents, suposen una viva mostra de la producció textual de l’Antiguitat egipcia d’època grega, romana i cristiana. Hom troba sorpreses conegudes d’Homer o de Ciceró, bells textos litúrgics dels primers segles del Cristianisme a Orient o la mostra escrita de l’Evangeli de Mateu més antiga que es conserva al món. Però també hi troba joies literàries desconegudes que enlluernen per la seva singularitat, pel seu caràcter únic i especial. És el cas del papir número 267 de l’inventari, que a la fotografia inferior sosté la Dra. Sofía Torallas, investigadora del CSIC que estudia juntament amb Klaas A. Worp, catedràtic emèrit de Papirologia de la Universitat de Leiden (Països Baixos), el fons Roca-Puig de Montserrat.

El papir 267 conté una novel·la grega desconeguda, de la qual no en tenim cap altre registre escrit que el que custodiem al monestir de Montserrat de la col·lecció adquirida al llarg de molts anys pel doctor Ramon Roca-Puig. En aquestes línies en llengua grega que veieu hi llegim una història d’home i mite: es narra l’arribada en barca a una platja on assistirem a l’ofrena d’un sacrifici als déus. Coneixem amb precisió els vestits d’una deessa i el ritual. Un clar reflex de les tradicions paganes grecoromanes, en un papir del segle I a.C. El papir s’incardina en un context de transició entre l’Egipte ptolemaic d’influència hel·lenística i un Egipte sota la dominació romana a partir de Cèsar August (30 a.C.). La petjada hel·lenística a l’entorn del regne egipci alexandrí és evident des de la conquesta d’Alexandre el Gran, l’any 332 a.C., i a partir de la instauració d’una dinastia grega-macedònica, en la figura de Ptolemeu, general d’Alexandre i forjador d’una llarga nissaga de reis egipcis fins a la mort de Cleopatra VII. La literatura grega, el seu món mitològic i gran part de la seva cosmovisió filosòfica i teleològica desembarcaren amb força en aquest món cultural. El papir 267, com d’altres, n’és una bona mostra.

Deessa grecoromana. Una estatueta d'Atenea, amb els seus atributs característics (casc i escut), d’època grecoromana, exposada a Sant Millan (Viatge a l’Orient Bíblic), al Museu de Montserrat.

Aneu a la pàgina d’Arqueologia. | Aneu a la pàgina de Papirs.

One Comment leave one →
  1. Agost 20, 2010 4:01 pm

    Molt bon post!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: