Vés al contingut

Papirs

La disciplina de la papirologia estudia el llegat escrit més antic que es conserva després dels escrits sobre pedra, l’epigrafia. Els fragments de papir i de pergamí no són solament testimonis molt antics de textos literaris, sinó que contenen una gran quantitat de documents que són testimonis immediats de la vida quotidiana de molts segles enrere. Les condicions climàtiques d’Egipte expliquen que la majoria dels papirs que s’han conservat provinguin d’aquell país. No obstant, en tot el Mediterrani, el papir s’utilitzava com a  suport de l’escriptura per tots els tipus de documents: obres clàssiques, textos litúrgics, cartes privades, comptabilitat, amulets, contractes de compra-venda de terrenys, d’animals o de cases, contractes de matrimoni, exercicis d’escola, documents bancaris, etc.  L’interès de l’estudi i de la publicació d’un conjunt de textos d’aquestes característiques s’estén a molts àmbits de les ciències humanes: història, filologia, literatura, cultura, religions, paleografia, etc.     

La papirologia ha tingut sempre poca representació a Espanya. Les grans col·leccions de les Universitats i Biblioteques de Viena, Londres, Paris, Florència i el Museu Egipci de Torí no tenen comparació amb que existeix a la Península. Gràcies, però, a dos estudiosos catalans, el panorama ha esdevingut molt més positiu en la segona meitat el segle passat.  Des dels anys 1950,  començaren a existir dues col·leccions importants de papirs en el nostre país: una es troba actualment a l’Abadia de Montserrat i un altra en l’Arxiu Històric dels Jesuïtes a Catalunya, a Barcelona.  La primera és el fruit del projecte i del treball del Dr. Ramon Roca Puig i la segona és obra del P.  Josep O’Callaghan. Ambdues tenen un valor i una significació considerable i es completen mútuament.

Papyri Montserratenses-Roca | La col·lecció Roca-Puig: origen i contingut

El Dr. Ramon Roca-Puig, de molt jove va ser introduït a l’estudi de les llengües clàssiques, llatí i grec, pel seu pare que era mestre. De jove va entrar al seminari de Barcelona i allí va desenvolupar la seva formació clàssica, junt amb la filosofia i la teologia. Acabada la carrera eclesiàstica va exercir de vicari en diverses parròquies de la diòcesis de Barcelona i l’any 1936 va sortir cap a Itàlia per fugir de la persecució. Va anar a Bérgamo i aviat es va inscriure a la Universitat del Sacro Cuore di Milà, on ensenyava el Prof. Alcestis Calderini, gran papiròleg. Mn. Ramon Roca va quedar entusiasmat d’aquest camp d’estudis i va fer el propòsit de formar una col·lecció de papirs així que pogués  tornar a Barcelona. Volia conèixer els escrits antics  i estudiar-los de primera ma. Acabada la segona guerra mundial (1939-1945) va començar de posar en marxa el seu projecte i entre els anys 1950-1960 va viatjar diverses vegades a l’Egipte, en concret al Caire, on va anar adquirint, segons les seves possibilitats econòmiques, diversos lots d’escrits antics sobre papir i també sobre pergamí. Va ser un esforç ingent, ja que no va tenir mai cap col·laboració oficial. Alguns amics personals van ajudar al Dr. Roca a prosseguir el projecte i van sostenir el seu esforç. Entre ells, els Sr. Joan Cendrós i el matrimoni Vallvé – Ribera.

En tot cas, el Dr. Roca va poder adquirir un conjunt d’unes 1500 peces que ell va conservar a casa seva, al carrer Consell de Cent, durant molts anys. Davant de la seva col·lecció, el Dr. Roca es va trobar en un dilema: passar-se la vida catalogant acuradament cada una de les peces, un treball ingent i sacrificat, o bé escollir les peces que més li interessaven i estudiar-les detingudament, descriure-les, traduir-les i publicar-les. Aquesta segona opció més interessant i més productiva, és la que va escollir el Dr. Roca. Les seves publicacions són una mostra evident del seu treball personal i també de la importància del conjunt de la col·lecció.

Entre la varietat de documents que posseïa va triar els més importants i va deixar de banda altres textos que va considerar més secundàries. Molts papirs van quedar simplement conservats per un treball posterior.  De fet, les  publicacions més importants  el Dr. Roca donen a conèixer escrits d’un interès Davant de la seva col·lecció, el Dr. Roca es va trobar en un dilema: passar-se la vida catalogant acuradament cada una de les peces, un treball ingent i sacrificat, o bé escollir les peces que més li interessaven i estudiar-les detingudament, descriure-les, traduir-les i publicar-les. Aquesta segona opció és la que va escollir el Dr. Roca. De fet, les seves publicacions més importants, al costat d’altres més secundàries,  corresponen als fragments suara esmentats. 

Entre tantes peces de temes diversos, es poden destacar un còdex miscel·lani que contenia escrits de caràcter divers que dataven del segle IV d.C.  Per la seva importància és remarcable  una anàfora grega del mateix segle IV, un text que es coneixia en una traducció copte però l’original estava escrit en grec i havia restat desconegut. El Dr. Roca va poder publicar aquesta anàfora grega per primera vegada, amb la traducció catalana[1]. Es tracta d’una anàfora venerable i bellíssima que prou podria formar part del missal actual. També va publicar un llarg fragment en llatí  que contenia una part de les Catilinàries de Ciceró[2]. Entre altres publicacions, també va representar una edició important el mite d’Alcestis, en exàmetres llatins. Entre les diverses publicacions dl Dr. Roca, es pot senyalar com a peça important, el fragment de l’evangeli de St. Mateu, capítol III, datable de mitjans del segle II, el fragment més antic que existeix d’aquest evangeli i molts altres papirs que quedaven per estudiar.

Quan el pes dels anys es va fer sentir, va sorgir el problema sobre els destí d’aquesta col·lecció papirològica. A qui la deixaria? Un problema que se’l posava ell mateix i que també interessava a d’altres, per bé que fins aleshores cap instància oficial, ni civil ni eclesiàstica, no s’havia preocupat del Dr. Roca ni del  seva col·lecció de papirs. En canvi, la destinació futura dels papirs interessava al bisbe de Barcelona Narcís Jubany i a la Conselleria de Cultura de la Generalitat. A més, l’any 1965, la Universitat de Princenton, New Jersey als EEUU d’Amèrica, oferia al Dr. Roca totes les facilitats, és a dir un digne sosteniment i una col·laboració eficaç pel seu treball personal, a condició de fer una donació dels seus papirs a aquesta Universitat. El Dr. Roca va excloure aquesta possibilitat. Volia que els papirs es quedessin a Catalunya. Després de moments d’indecisió, un monjo de Montserrat, amic seu, en nom del P. Abat Sebastià Bardolet, li va fer la proposta següent,: El monestir s’interessa pels seus papirs però sobretot per la seva persona. Obligat per l’edat i per malaltia,  el Dr. Roca estava internat a la Residència dels Pares Camils, separat de la seva col·lecció de papirs. Montserrat li oferia de prendre cura d’ell, de posar a la seva disposició una persona que el servís i de  proporcionar-li un despatx, on pogués conservar els seus papirs i treballar-hi segons les seves forces. A la fi, el Dr. Roca va acceptar aquesta proposta. Es va instal·lar a Montserrat, on va viure fins a l’edat de 95 anys tenint contacte diari amb els seus papirs, que va llegar en  herència al Monestir. Van ser quatre anys i mig  viscuts amb dignitat i sostingut en totes les seves necessitats. Va morir el 29 de juny de 2001. Referent a la seva col·lecció, mentre va viure es van seguir les seves indicacions.

Montserrat s’ha sentit responsable del patrimoni manuscrit que havia acceptat i un any després de la seva mort va iniciar el projecte de restaurar, de catalogar, d’estudiar i de publicar el contingut de tota la col·lecció. Hi van haver contactes amb el restaurador del Museu Egipci de Torí, Prof. Luigi Vigna, però calien persones especialitzades en la lectura dels textos antics i en les llengües grega, llatina, copta, hieràtica i àrab. Resultava necessari un equip d’estudiosos per portar a terme aquesta iniciativa. Gràcies a  la Dra. Sofia Torallas Tovar, filóloga, investigadora del “Consejo Superior de Investigaciones Científicas”, l’Abadia de Montserrat va entrar en contacte amb el CSIC, que per la seva part ofereix la total disponibilitat de les persones capacitades i  adequades per realitzar el projecte esmentat. El CSIC i l’Abadia de Montserrat han establert un conveni de col·laboració que està portant endavant l’estudi i la publicació dels “Papyri Montserratenses-Roca”.  Els responsables d’aquest treball són la Dra. Sofia Torallas, el Prof. Klaas Worp, catedràtic de papirologia de la Universitat de Leiden (Holanda) amb la col·laboració de la investigadora Dra. Victoria Spottorno, també de l’”Instituto de Filología” del CSIC. Un primer estudi sobre la col·lecció ha demostrat que les 1500 peces de la col·lecció Roca-Puig abasten un àmbit cronològic que va del segle III a.C. al segle IX d.C. Sota la direcció d’aquests especialistes, l’estudi i l’edició d’alguns papirs han estat assignats a d’altres papiròlegs reconeguts. Però el Prof. Klaas Worp i la Dra. Sofia Torallas han publicat ja un volum que conté l’estudi d’un vocabulari grec del segle IV. La  mateixa Dra. Torallas ha publicat un altre volum que conté una sèrie de pergamins de textos bíblics. Junt amb el Prof. Worp han descobert un papir del segle III d.C., que conté versos del cant XIV de la Ilíada d’Homer i un fragment d’una novel·la grega desconeguda del segle I a.C.  Tenen a punt de publicar altres textos literaris i històrics.

Els “Papyri Montserratenses-Roca” han estat presentats en els congressos internacionals d’Estudis coptes a Paris, juny del 2004, i de Papirologia a Helsinki, agost del 2004, on han despertat gran interès. El procés d’estudi i de publicació dels textos segueix i està a mans de persones competents.  

P. Pius-Ramon Tragan, O.S.B.      

  

[1] R. Roca-Puig, Anàfora de Barcelona i altres pregàries, Text original, traducció catalana i comentari. Barcelona 1999.

[2] R. Roca-Puig, Ciceró. Catilinàries (I et II in Cat.), Barcelona 1977.